Monday, August 6, 2012

Future EU Leaders’ Academy

Del 28 de juliol al 4 d’agost, s’ha organitzat a Praga la primera escola dels futurs líders de la Unió Europea (FEULA, Future EU Leaders’ Academy), sota el paraigües de 6 think tanks d’arreu d’Europa especialitzats en polítiques publiques i relacions internacionals: Polònia, República Txeca, Macedònia, Letònia, França i Catalunya.
Després d’una setmana intensa, toca fer valoració de tot plegat. En general, l’experiència ha estat bona i crec que totes les persones que hi hem participat podem dir el mateix, però si que és cert que hi ha una sensació que en qüestió de continguts i de dinamització, hi ha hagut un cert desencís. M’explico.

 
Cada Think Tank es responsabilitzava d’una temàtica concreta, sempre al voltant de la UE, i de un dia en particular. Les jornades estaven organitzades en dobles sessions de matí, una pausa cafè entremig, i una sessió a la tarda després de dinar. Les sessions, s’estructuraven en una intervenció de la temàtica concreta i un petit debat al acabar, havent-hi esporàdicament una persona invitada per aprofundir una mica més.


El problema és que no hi havia una coordinació diària entre els 6 “partners" del projecte. Si que és cert, que en general no s’han repetit conceptes però la manca de coordinació feia que les sessions fossin bolets que poc tenen a veure amb la resta. És a dir, tinc la sensació que cada organització ha omplert la seva parcel·la i ha marxat, sense pensar gaire amb les parcel·les del costat. A més, en quan a dinamització, hi havia estones que brillava per la seva absència fent que fóssim nosaltres qui ho haguéssim de fer. Fet que provocava que, encara que la temàtica fos extremadament interessant, sortíssim d’allà amb un no gaire bon sabor de boca. Hi ha doncs molt de marge de millora en aquest camp.


Per altre banda, haig de destacar una cosa. Les persones. Ha estat un grup magnífic amb un potencial enorme i que encara que el títol de l’escola pot arribar a semblar una mica pretensiós, crec que puc afirmar que dintre d’uns anys algunes de les persones presents en aquesta escola tindran càrrecs molt importants en el marc de la UE. Faig aquesta afirmació, no només perquè la formació acadèmica fos excepcional, sinó per els debats/xerrades informals en les estones lliures. Tot bevent una excel·lent cervesa Txeca, discutíem quin havia de ser el paper de la UE en temes tant diversos com la política d’ampliació, social, econòmica i fins i tot de defensa.


Estic doncs molt satisfet de l’experiència ja que m’enduc un munt de contactes de gent excepcional i que, en certs temes ens costarà posar-nos d’acord, però que el nostre objectiu és Europa. Ens falta com a país, molt de camí per recórrer i si, a més, no som capaços de veure més enllà de les nostres fronteres, estem perduts. Ens cal mirar cap a Europa, parlar-ne, debatre’n, que la nostra quotidianitat sigui Europa i no pas el nostre melic. Tenim problemes, però jo veig les oportunitats d’una veritable Unió Europea.

Friday, March 30, 2012

Discurs 30 anys d’Esplais Catalans

Antics i actuals monitors i monitores, antics i actuals dirigents d’Esplais Catalans, antics i actuals treballadors d’Esplais catalans , amics i amigues, bona nit.

En primer lloc voldria agrair tota la gent que ha treballat per fer possible aquest sopar.  M’agradaria dir-los a tots, però no serà possible, ja que hauria d’enumenar cada un dels monitors i monitores, equips generals de sector, comissions, enviats especials a les plataformes i organitzacions diverses, secretaria tècnica i equips de direcció que han gaudit participant i treballant pels esplais, per Esplac. És una obvietat el que diré, però cal fer-ho, sense tots vosaltres i tota la gent que malhauradament no ha pogut venir, no seriem aquí celebran el que per nosaltres és un gran orgull, els 30 anys de la nostra federació. Moltes gràcies doncs per la vostra incansable i valuosa feina a l’esplai i a Esplac aquests darrers 30 anys.

Doncs si 30 anys, molts parlen de la crisi dels 30, que ens comencem a fer vells, que perdem cabells o se’ns fan blancs, ens surt panxa i un gran etcetera. Però a Esplac els anys li senten de maravella, és com el millor vi que conrreat en les millors terres, elaborat en la millor bodega i conservat a la millor temperatura es va fent més intens, amb més cos, més presència i que preserva tota l’essencia de les persones que el van començar a pensar però continua amb la seva evolució, el seu camí natural i qu’el fa un vi d’un valor incalculable en que tots hi hem contribuït, en podem estar orgullosos.

Esplais Catalans va ser creat com un espai aglutinador dels esplais laics i progressistes de Catalunya. Un espai transformador, on a través de l’educació es pogués treballar per anar a cercar una societat més justa, una societat idílica. I això tenia més força si s’aconseguia que els esplais, els monitors i monitores s’involucresssin activament. Actualment com sabeu hi ha 101 esplais i tenim, per primera vegada a la Història d’Esplac, equips generals de sectors o dit d’altra manera EGS a tots els sectors. Fita aconseguida, gràcies al esforç de tantes generacions de dirigents. Però això no ens pot fer aturar, encara hem de ser més, millors i convençuts. Tenim doncs capacitat per tenir molta més força i no ens detindrem sota aquesta gran responsabilitat.

Volem que Esplac continuii treballant per que l’esplai sigui reconegut com a referent educatiu i que Esplais Catalans en sigui l’associació representativa, tot aprofundint i consolidant el mètode pedagògic dels esplais, així com ser presents a tot el territori Català. Però això no ho podem fer sols, us necessitem. Volem que els antics dirigents i treballadors d’Esplac, ens ajudint a construir una federació encara més completa, participant-hi activament.

Ens trobem en una situació social, política i econòmica dificil, però com moltes d’altres, les hem superat i aquesta no serà l’exepció, n’estic convençut. Ens mereixem doncs un present i un futur millor, fem-ho plegats, construïm-ho.

Moltes gràcies

Monday, November 14, 2011

Candidatura Presidència Esplais Catalans

Monitors i monitores,
Amics i amigues,
En primer lloc, m’agradaria presentar-me. Sóc en Marc Cases Martín, tinc 27 anys i vinc de l’esplai Xiroc del barri del Fort Pienc de Barcelona. On hi vaig entrar quan hi tenia 7 anys.
Ara ja farà dos anys que vaig presentar la meva candidatura a la presidència d’Esplais Catalans, acompanyat d’un equip de persones il·lusionades, extraordinàriament treballadores i entregades al projecte, amb la voluntat de continuar el treball de les persones que ens havien precedit i alhora iniciar una nova etapa dins la nostra associació. Després de dos anys d’intens treball, he decidit postular-me de nou a la
Presidència d’Esplais Catalans per tal de completar un nou cicle de dos anys més en el meu compromís personal amb Esplac i molt especialment amb els esplais.
En aquesta etapa hem consolidat ESPLAC com una de les organitzacions juvenils més importants del país, assolint més reconeixement social, participant en més plataformes de cooperació juvenil i sumant més esplais als nostre projecte. En clau interna hem impulsat les noves línies de comunicació als esplais i als monitors i les monitores amb la utilització de les xarxes socials i que, en els propers anys, hem d’aprofundir de manera vertiginosa en l’us d’aquestes. També hem proposat millores a l’Escola Lliure el Sol per tal de que la seva oferta de cursos fos més acurada a la demanda dels esplais i d’aquesta manera col·laborar en la seva consolidació. De tot això en tindreu detall a la memòria.
Tot i així hi ha un element que no vull deixar passar sense anomenar i del que em sento particularment orgullós i és que hem culminat amb èxit la fita que primer cop a la història podem afirmar que tenim Equips General de Sector a tots els sectors, la qual cosa ens assegura, per una part, una millora substancial de coordinació amb els esplais -i els seus monitors i monitores- i d’altra, assentar les bases per a esdevenir, sinó la primera organització juvenil catalana, sí una de les més influents al país en els propers anys. Per això hem impulsat el Pla Estratègic, amb la participació de tots i totes, de baix a dalt, des de l’esplai a l’Equip de Direcció, passant pels EGS.
Tampoc no vull deixar de citar que en aquest dos anys s’ha incrementat en el reconeixement internacional de la nostra federació realitzant més i millors intercanvis, de l’increment de participants en seminaris internacionals o de la nostra reactivada col·laboració amb les nostres federacions internacionals (IFM i FIEEA).
I també en aquest període hem hagut de prendre decisions doloroses o molt difícils per tal d’assegurar la viabilitat econòmica d’ESPLAC davant l’obscur panorama de les retallades socials.
Però tot això ha estat el que hem fet fins ara. A partir de la propera Assemblea general escollireu un nou Equip de Direcció el qual tinc la ferma voluntat de presidir. En aquest sentit vull situar les quatre grans línies de la nostra actuació, si obtinc el vostre aval:


• En primer lloc haurem de ser molt més bel·ligerants alhora de defensar el nostre model d’esplai que hem definit i en el que seguirem aprofundint d’acord amb el Pla Estratègic. Per això caldrà més i millor presència social i incrementar la nostra presència institucional i internacional. A més l’any vinent celebrarem el 30è aniversari de la creació de la d’Esplais Catalans. Un bon motiu per tenir més presència!


• En segon lloc haurem de millorar encara més la comunicació entre Esplac, els esplais i els monitors i les monitores a través de les noves xarxes socials, sense oblidar el que ja venim fent. Hem d’implicar també en la tasca educativa tot el nostre entorn, les famílies així com els antics monitors i monitores.

• En tercer lloc farem un gran esforç des de l’estructura d’Esplac en millorar la gestió interna dels nostres esplais facilitant formació i suport informàtic a fi de que sigui molt més fàcil gestionar l’esplai, que doni més transparència i que pugui construir-se un únic model de gestió que ens faciliti la vida a tots i totes.

• En quart lloc haurem de fer una aposta clara a com i on destinem els nostres recursos. Necessitem valorar el que tenim per ser més eficients en la nostra tasca. Cal parlar, debatre, instruir-nos cap al decreixement. Podem fer més amb menys, només ens fa falta imaginació i creativitat i crec sincerament que d’això, a nosaltres, ens en sobra. Per aquest motiu hem iniciat una col·laboració intensa amb FETS (Finançament Ètic i Solidari) per ser conscients de on volem que sortint els nostres recursos i cap a on volem que vagin.


És molt important mantenir el nostre compromís amb el medi ambient, les energies renovables i la sostenibilitat. Cal fer que l’esplai sigui -dins les nostres possibilitats- referent formatiu en el reciclatge, la utilització racional de recursos, de l’estalvi d’energia i proximitat amb els productors.
Necessitem més esplais verds!
No vull acabar aquesta carta de presentació de la meva candidatura sense donar les gràcies a tots i totes que ens han precedit en aquestes responsabilitats però molt especialment als i les qui contribuïu cada cap de setmana a fer d’Esplac l’entitat on no discriminem, ni separem o segreguem, els infants i els i les joves per raons religioses o filosòfiques, socials o d’orientació sexual. Cada dissabte feu de l’esplai un espai públic
on la responsabilitat individual i col·lectiva és la base per a una futura societat lliure i socialment justa i avançada.
Els infants dels esplais i nosaltres, els monitors i les monitores, ens mereixem un futur millor. Fem-ho plegats! Construïm-lo!

Marc Cases Martín


Barcelona, 4 de novembre de 2011

Tuesday, July 12, 2011

Esplais Catalans pel finançament ètic i el decreixement

A partir del debat sobre finançament d’aquests últims mesos, Esplac comença a treballar pel finançament ètic amb la voluntat de portar el debat sobre l’ús dels diners als esplais i a comprometre’s amb el decreixement.

A partir de la passada Assemblea celebrada a Manresa, es va decidir obrir un debat sobre les noves fonts de finançament d’Esplac a causa del nou paradigma polític, social i econòmic que s’obria davant nostre. Aquest debat ens ha portat a plantejar-nos la recerca de noves fonts de finançament, tot veient la necessitat d’elaborar un codi ètic de l’entitat, no només en temes econòmics sinó en diferents àmbits.

Amb tot això, Esplac ha volgut anar més enllà i ha iniciat un treball de militància activa pel finançament ètic de la mà de FETS (Finançament Ètic i Solidari), una associació de segon nivell, que agrupa entitats catalanes del Tercer Sector i d’Economia Social i Solidària que volen promoure el finançament ètic i solidari al nostre país.

Una militància que ha d’anar i anirà lligada a accions concretes, com per exemple: treballar amb la banca ètica i/o amb entitats bancàries que apliquin criteris de responsabilitat social, promoure el debat sobre l’ús dels diners i donar eines als esplais per treballar aquesta temàtica.

Gràcies al debat iniciat, a Esplac hem vist més clar que mai, la necessitat imperiosa de responsabilitzar-nos de cadascun dels nostres actes i que la transformació social passa per un empoderament real, tant col·lectiu com individual, per tal d’incidir en diferents aspectes de la vida on fins ara érem simples observadores. Per aquest motiu, i juntament amb el treball del pla estratègic dels propers tres anys, plantegem dedicar un dels quatre eixos al treball pel decreixement, entès com un moviment econòmic, social i polític que, com defineix Serge Latouche al seu Petit tractat pel decreixement serè, “té per objectiu marcar l’abandó del creixement il·limitat, la finalitat del qual no és altra que la recerca del benefici pels detentors del capital amb conseqüències desastroses pel medi ambient i, doncs, per a la humanitat.”

Rai Carreras i Marc Cases Martín

Monday, March 28, 2011

Discurs a l’acte públic de la Monifesta’t

En primer lloc, m’agradaria agrair tota la feina feta per la comissió de la Monifesta’t composada per els esplais: Guaita’l, Garbí, BItxus i Tribu del sector Maresme d ‘Esplais Catalans. Crec que han treballat molt dur per què aquesta trobada sigui tot un èxit, felicitats.

In secondo luogo voglio ringraziare della presenzia dei nostri amici Italiani d’Arciragazzi che anno fatto lo sforzo di essere presenti a questo incontro cosí importante per Esplac. Així com també la presència de les entitats que ens han vingut a veure: El Moviment Laic i Progressita, Casals de Joves de Catalunya, Acció Escolta, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Acció Jove, Alternativa Jove - Joves d’EUiA, Col·lectiu de Joves Comunistes, Maulets, El Consell de la Joventut de Barcelona i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Moltes gràcies per acompanyar-nos.

En tercer lloc, també m’agradaria agrair la presència de la Sra. Marisol Pacheco, Regidora de Joventut de Canet de Mar i al Sr. Oriol Martín, coordinador de Joventut a Barcelona.

Estem en un moment clau de la nostra història, cal reivindicar el nostre model d’esplai laic i voluntari perquè som un element cabdal en l’educació del infant. Nosaltres vivim experiències, no expliquem creences.
Hem de ser valentes i, vosaltres monitores i monitors, hem d’actuar i lluitar per assolir les més altres cotes de felicitat davant d’aquesta societat cada vegada més materialista, garant del campi qui pogui i construir tots junts un món amb mes justícia social i econòmica. Tenim les ganes i les idees, duem-les a terme!

VISCA L’ESPLAI REIVINDICATIU!

Tuesday, December 14, 2010

Königsberg va ser ciutat marítima de l’antiga Prússia i capital de l’antiga Prússia Oriental des del segle XVIII fins el 1945 on, després del final de la Segona Guerra Mundial i de la conferència de Yalta, els Aliats van decidir com seria la nova estructura geopolítica de l’actual Europa i més concretament de Königsberg. Actualment es coneix aquesta ciutat russa com a Kaliningrad, en homenatge a Mikhaïl Kalinin (antic dirigent soviètic), situada en un enclavament entre Letònia i Polònia que proporciona a Rússia d’una altre sortida al mar Bàltic (Sant-Petersburg o, Leningrad pels nostàlgics, és l’altre). El riu Pregel, travessa la ciutat formant 2 illes, que van unides a terra ferma per ponts. Exactament al segle XVIII n’eren 7, definint-se com els 7 ponts de Königsberg.

Durant aquell segle es va plantejar un problema real que portava de corcoll a la gent de Königsberg. Cada any, s’organitzava una desfilada que travessava tota la ciutat i era seguida per la majoria de la població. La problemàtica va arribar quan es va fer la següent pregunta:”era possible recórrer els set ponts de manera que només es passés per cadascun d’ells un sol cop?”.

Leonhard Euler va demostrar que en aquest cas en particular era impossible. El plantejament d’aquest problema i la posterior solució va donar origen a la teoria de grafs, el desenvolupament de la qual va permetre grans avenços en combinatòria i topologia. (Convido a continuar llegint els enllaços)

Amb aquesta petita anècdota, vull donar el tret de sortida d’aquest bloc fent énfasis en la importància que te el dia a dia, que totes les nostres accions comporten una reacció i que per tant hem de ser prou hàbils per anticipar-nos als esdeveniments. I qui sap, qualsevol dia, fent unes Croquetes, descobrim una nova branca de les Matemàtiques o fins i tot descobrim que l’Esplai és, per definició, voluntari i laïc.